Maleïdes bombes!!

Rodejat per la dolçor dels somnis... i de sobte, es va despertar respirant fort i copiosament es va arrancar del braç aquell bendatge irritant i brut. A sota, la pell, recent nascuda, encara molt sensible, va respirar i, immediatament va començar a queixar-se. La picor irritant que el marmolava des de feia dies degut a aquell miserable drap en el què li havien enfundat el braç, va tenir el seu màxim esplendor. La carn roja cridava i l'altra mà (la que li quedava), se la va mossegar per a evitar arrepentir-se de rascar-se l'extrem del braç, el colze, que ja començava a curar-se. La foscor de la nit el rodejava, però quasi podia veure la llum incandescent del seu braç, eixa que l'amargava dia i nit. El metge li havia dit que sota ningún concepte es llevara el bendatge, però ja estava fart! Els fils se li estaven incrustant cada vegada més dins la ferida, i la pell estava curant per damunt d'ells. La sang seca li rossava la fina capa de pell que el seu cos a dures penes havia aconseguit reconstruir, i la feia pols. El dolor intens ja formava part del seu dia a dia, així com el dolor de ser escriptor sense la seua mà dreta.

I tot eixe patiment... per què? Per quina miserable raó havia estat ell, en el centre de la guerra en el precís instant en què la bomba va estallar? Per què el braç dret?! Quina era la raó d'aquell càstig?! Tot el cos ilès, però la mà dreta ja no la tenia; encara intentava agafar la pluma amb ella, però ella ja no estava allí per a respondre! Què havia fet ell malament? Contar el patiment dels pobles bombardejats, per a què el món reaccionara? Descriure les maldats que feien els exèrcits a les persones inocents? Raonar la irracionalitat de la guerra? Voler un món de pau i sense conflictes? Tan dolent era allò?!

No sabia què fer; abans quan estava pensatiu o incòmode, o enfadat, o rabiós, ... escrivia. Però ara... ja no podia...

...El dolor el va tornar a cridar des del seu cos, més viu i maleit que mai. Tancava els ull i només veia roig... roig de foc, roig de sang, roig de la terra en la que s'havia desplomat, roig del Sol que l'havia enlluernat... Rojos tenia ell els ulls de tant de plorar!!

Maleïdes bombes!!