Ja s'acosta la primavera. Les flors comencen a brotar, els arbres desperten del seu somni hivernal, els pardalets entonen noves melodies celebrant la fugida del fred. Tornen a obrir les ales, a construir nous nius, a surcar els cels volant i voltejant, fent piruetes interminables entre els núvols, i les branques dels arbres, eixes branques que tornen a tindre vida. Abunden els colors allà on mires, les delicioses olors allà on vages, el sol comença a brillar amb més força, i tota la naturalesa es prepara per a renàixer un any més, i festejar la vida.
Tots els animalons s'emparellen, deixant-se portar pels instints bàsics que els otorga la mare naturalesa, i l'amor es respira per totes bandes.
I vulgam o no, a nosaltres també ens afecta, perquè per tots és sabut que la primavera la sang altera, i els refrans tenen molta sabiduria i raó amagades. I és que si ens fixem, arreu vegem gent agafada de la mà, passejant ací i allà; mirades que es creuen i brillen de manera especial. De repent ens adonem de tot això; de tot l'ambient que ens rodeja carregat d'alegria primaveral. I ens sentim sols, davant de tanta gent. Però així i tot, la primavera també ens dona un cop amb la seua vareta màgica a nosaltres, i fa que ho vejam tot més bonic, tots més bonics, sentim eixes formiguetes per dins la panxa, se'ns queda la mirada perduda a l'horitzó, mentre escoltem el cant dels ocells. Desitgem estar acompanyats, tindre algú a qui abraçar fortament pel matí, amb qui menjar maduixes resulte divertit; però no el trobem, el busquem i no el trobem, i així, arriba la tardor, les fulles comencen a inundar el sòl, els ocells fugen amb els seus fills que ja saben volar, i tu restes sol, mirant una vegada més, com els arbres queden nus i tristos, i esperant a que torne la primavera, a que torne la vida, a que la mare naturalesa vinga de nou. Desitjant que aquesta vegada envie algú amb qui passar tota la temporada, i també les vinents.
Gaudiu d'aquesta estació tan bonica, tan plena, tan brillant. Us desitge el millor.
